A més de presentar els llibres que hàgeu triat de la biblioteca com a lectura, aquesta avaluació la dedicarem a la poesia i llegireu a Federico Garcia Lorca en castellà i a Marc Granell en valencià.
El treball que fareu abans de lectura serà buscar informació sobre els autors i la seua obra, seleccionanat allò que considereu més interessant del seu treball. Indicareu la web o el llibre d'on heu tret la informació ja que no es tracta de copiar i pegar sinó de seleccionar i explicar amb les vostres paraules allò més significatiu.
Triareu el llibre d'aquests autors a la biblioteca i fareu una lectura individual i en grup en veu alta. Quan feu la lectura individual, indicareu els temes i els versos que més us agraden de cada poema. Per a la lectura en grup, triareu el poema que més us agrade i escriureu vosaltres un altre poema semblant per a recitar-lo també. Il·lustrareu els poemes per tal de fer una antologia dels dos autors, enquadernar-la i guardar-la en la biblioteca.
Escolteu versions musicades dels poemes de Lorca ací. Trieu la que més us agrade per indicar el tema i els principals recursos i figures retòriques que hi apareixen.
Comenceu escoltant el "Pequeño Vals Vienés", interpretat per Sílvia Pérez Cruz y Raúl Fernández; i la "Canción del Jinete", interpretada per Paco Ibañez.
Pequeño Vals Vienés
En Viena hay diez muchachas,
un hombro donde solloza la muerte
y un bosque de palomas disecadas.
Hay un fragmento de la mañana
en el museo de la escarcha.
Hay un salón con mil ventanas.
¡Ay, ay, ay, ay!
Toma este vals con la boca cerrada.
un hombro donde solloza la muerte
y un bosque de palomas disecadas.
Hay un fragmento de la mañana
en el museo de la escarcha.
Hay un salón con mil ventanas.
¡Ay, ay, ay, ay!
Toma este vals con la boca cerrada.
Este vals, este vals, este vals,
de sí, de muerte y de coñac
que moja su cola en el mar.
de sí, de muerte y de coñac
que moja su cola en el mar.
Te quiero, te quiero, te quiero,
con la butaca y el libro muerto,
por el melancólico pasillo,
en el oscuro desván del lirio,
en nuestra cama de la luna
y en la danza que sueña la tortuga.
¡Ay, ay, ay, ay!
Toma este vals de quebrada cintura.
con la butaca y el libro muerto,
por el melancólico pasillo,
en el oscuro desván del lirio,
en nuestra cama de la luna
y en la danza que sueña la tortuga.
¡Ay, ay, ay, ay!
Toma este vals de quebrada cintura.
En Viena hay cuatro espejos
donde juegan tu boca y los ecos.
Hay una muerte para piano
que pinta de azul a los muchachos.
Hay mendigos por los tejados.
Hay frescas guirnaldas de llanto.
¡Ay, ay, ay, ay!
Toma…
que pinta de azul a los muchachos.
Hay mendigos por los tejados.
Hay frescas guirnaldas de llanto.
¡Ay, ay, ay, ay!
Toma…
Canción del Jinete
En la luna negra de los bandoleros, cantan las espuelas
en la luna negra de los bandoleros, cantan las espuelas
¡Ay! Caballito negro
¿Dónde llevas tu jinete muerto?
¿Dónde llevas tu jinete muerto?
Las duras espuelas del bandido inmóvil, que perdió las riendas
las duras espuelas del bandido inmóvil, que perdió las riendas
¡Ay! Caballito frío
Que perfume de flor de cuchillo
Que perfume de flor de cuchillo
En la luna negra sangraba el costado, de Sierra Morena
en la luna negra sangraba el costado, de Sierra Morena
¡Ay! Caballito negro
¿Dónde llevas tu jinete muerto?
¿Dónde llevas tu jinete muerto?
En la luna negra un grito y el cuerno, claro de la hoguera
en la luna negra un grito y el cuerno, claro de la hoguera
¡Ay! Caballito frío
Que perfume de flor de cuchillo
Que perfume de flor de cuchillo
. Quin és el tema i les emocions que us han transmés? Quins són els recursos lingüístics que ha emprat el poeta: metàfores, hipèrboles, rima, repetició, comparació, personificació, hipèrbaton,...?
Ara escoltem versions de poemes de Marc Granell, com aquestes de "L'arbre vell" i "València sota la lluna".
Indiqueu també el tema, emocions i recursos que heu trobat. Podeu buscar-ne d'altres que us agraden més en Música de poetes
Indiqueu també el tema, emocions i recursos que heu trobat. Podeu buscar-ne d'altres que us agraden més en Música de poetes
L'arbre vell
En la ciutat hi ha una plaça
i en la plaça un arbre vell.
En l´arbre hi ha la tristesa
de saber que és el darrer.
Abans n'hi havia molts altres,
i en la plaça un arbre vell.
En l´arbre hi ha la tristesa
de saber que és el darrer.
Abans n'hi havia molts altres,
ara tan sols queda ell
com un record que s´apaga
entre el ferro i el ciment.
Diuen que volen tallar-lo,
que molesta, que el seu verd
trenca l´estètica pura
dels edificis que té
voltant-lo, voltors altíssims
a punt de menjar-se el cel.
Que al lloc que ocupa podrien
aparcar vint cotxes més.
Que és la casa on s´arreceren
centenars de bruts ocells
que ningú recordaria
si no fos perquè viu ell...
En la ciutat (algú conta)
hi havia fa molt de temps
un arbre gran i molt trist
que se sabia el darrer.
I plorava fulles grogues
en la tardor, i a l´hivern
es despullava i cantava
estranyes cançons al vent.
Quan venia primavera
despertava les arrels,
oblidava un poc la pena
i obria el somriure verd
que en estiu era rialla
que et feia sentir-te bé
quan, fugint del sol, entraves
en el cercle tou i fresc
del seu regne que assetjaven
cotxes, finques, fum, diners.
Quan el tallaren plovia.
Ja no he vist ploure mai més.
com un record que s´apaga
entre el ferro i el ciment.
Diuen que volen tallar-lo,
que molesta, que el seu verd
trenca l´estètica pura
dels edificis que té
voltant-lo, voltors altíssims
a punt de menjar-se el cel.
Que al lloc que ocupa podrien
aparcar vint cotxes més.
Que és la casa on s´arreceren
centenars de bruts ocells
que ningú recordaria
si no fos perquè viu ell...
En la ciutat (algú conta)
hi havia fa molt de temps
un arbre gran i molt trist
que se sabia el darrer.
I plorava fulles grogues
en la tardor, i a l´hivern
es despullava i cantava
estranyes cançons al vent.
Quan venia primavera
despertava les arrels,
oblidava un poc la pena
i obria el somriure verd
que en estiu era rialla
que et feia sentir-te bé
quan, fugint del sol, entraves
en el cercle tou i fresc
del seu regne que assetjaven
cotxes, finques, fum, diners.
Quan el tallaren plovia.
Ja no he vist ploure mai més.
Després fareu un videopoema amb imatges i música que acompanyen els poemes creats per vosaltres.
Un videopoema és una creació que consisteix a reinterpretar un text poètic mitjançant la realització d’un vídeo que combina la recitació amb imatges i música que ens remeten al sentit dels versos. Llegim el poema i, quines sensacions ens arriben? Quines imatges? De quines històries ens parlen?
Ací teniu alguns exemples de videopoesia, videopoemes d'amor i videopomes del poeta Josep Porca
També podeu fer un videolit a partir del llibre que heu triat com a lectura de la biblioteca.
També podeu fer un videolit a partir del llibre que heu triat com a lectura de la biblioteca.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada