Després de fer el treball sobre el llibre Insurrectes de res i de conéixer a l'autor, Joanjo Garcia, escriviu una notícia per a la web de l'Institut on expliqueu la trobada amb l'escriptor i les llibres que recomanaríeu com a lectura als vostres companys.
Per escriure la notícia, heu de tenir en compte que ha de tenir les següents parts:
- TÍTOL que indique el tema que es va a presentar en unes poques paraules
- ENTRADETA on s'explique el més destacat de l'activitat.
- COS on s'informa de les 6w o preguntes que cal respondre per donar una bona informació:
- Què ja passat?
- Quan?
- On?
- Qui són els protagonistes?
- Com?
- Per què?
Al final feu una valoració de l'activitat i recomaneu algun llibre de lectura.
Expliqueu també les lectures que va recomanar l'autor i que teniu ací. Indiqueu quina us agradaria llegir i perquè
LECTURES RECOMANADES PER JOANJO GARCIA:
- Ödön von Horváth (2018): Joventut sense Déu
Joventut sense Déu és abans que res una novel·la on el narrador protagonista i suposat autor d’aquestes planes, “un mestre que intenta educar una joventut despietada en una societat que menysprea els valors més elementals”, aprèn a surar entre les aigües tèrboles d’una societat que el voldria amb la mateixa mirada de peix de tots els altres.
Tampoc no és casualitat que els 26 alumnes que té a l’institut li posin com a motiu el Negre. El veuen així de diferent, un espècimen a part en una societat on els qui manen volen imposar un altre color. Ben entès, un únic color.
No és tan diferent del que també ens passa avui dia. Joventut sense Déu és també una novel·la de la nostra època.
- Mario Vargas Llosa (1963): La ciudad y los perros és la primera novel·la de l'escriptor peruà.
La obra está ambientada en el Colegio Militar Leoncio Prado, donde adolescentes y jóvenes internos reciben formación escolar secundaria bajo una severa disciplina militar. Se narran las diferentes historias de unos muchachos que descubren y aprenden a convivir con una forma de vida alienante que no les permite desarrollarse como personas, y donde se les somete y humilla.
Vargas Llosa critica la forma de vida y cultura castrenses, donde se potencian valores determinados (agresividad, valentía, hombría, sexualidad, etc.) que mutilan el desarrollo personal de los muchachos de ese internado. Con gran profusión de personajes, las vidas de estos se van entrecruzando.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada