La cursa d’obstacles de les dones per sortir de la violència masclista
Dues coses essencials sobre la violència masclista:
1a) No es pot permetre que qualle el discurs negacionista que està promovent la ultradreta, que consisteix en intentar presentar els homes també com a víctimes, en un absurd i fals igualitarisme. És fruit d’una involució ideològica mundial que alimenten dirigents com Trump i Bolsonaro, i entre nosaltres Vox, que impedix allà on governa que es facen declaracions institucionals contra la violencia de gènere. Es tracta d’una mena de penosa demagògia d’autodefensa masclista que contradiu totes les evidències factuals. Les dades són contundents: el 2018 per cada 601 presos homes per violència de gènere, només 6 dones. Queda clar que no hi ha comparació possible. A més, cal tenir en compte que encara hi ha molta por de les dones víctimes a posar denúncies. De fet, segons l’estadística, en els últims quatre anys ha caigut un 31% la intenció de denunciar per part de les víctimes ateses, el 85% de les quals han estat dones en el que portem del 2019.
Així doncs, als demagogs de Vox se’ls ha de tallar d’arrel. La violència de gènere és absolutament condemnable afecte qui afecte, siguen homes o dones, però de manera massiva i dramàtica afecta les dones. El que cal fer, doncs, no és escampar la confusió insinuant una discriminació inexistent contra els homes, sinó empoderar les dones i responsabilitzar els homes, començant per conscienciar la població infantil i juvenil -el nombre de menors que cometen agressions masclistes no para de créixer-, i donar exemple tant des de la política com des del món adult en general.
2a) Dificultats amb què encara topen les víctimes de la violència masclista. La posició de les dones que han estat agredides segueix sent d’una gran feblesa i inseguretat. La justícia no està preparada, com reconeixen alguns dels seus mateixos professionals, ni inspira la confiança necessària en aquestes víctimes. Falten mitjans i falta sensibilitat. Sobra, en canvi, molta burocràcia i uns quants prejudicis. Els protocols no tenen en compte la realitat d’aquest tipus de víctimes, per a les quals l’agressió sovint suposa un daltabaix personal que els condiciona tota la vida. Les dones agredides, més de la meitat de les quals són més joves de 25 anys, a més del fet en si, han de suportar després una mena de cursa d’obstacles si volen fer efectiva la denúncia. És quasi un càstig afegit, una revictimització a la qual cal posar remei urgentment.
Creix el nombre de dones ateses per agressió sexual, segons les últimes notícies, i cada vegada són més joves
El feminisme és la segona ideologia entre la joventut i les joves estan més conscienciades dels seus drets. Cada volta són més els jóvens que persegueixen la igualtat, i que desitgen ser companys d’un viatge que va a ser llarg però també imparable cap a la igualtat. Sabem que una part important d’eixa altra mitat de la població està implicada en la lluita feminista perquè vol i perquè creu en una societat igualitària.
ACTIVITAT: després de veure els següents vídeos, indiqueu situacions que conegueu on hàgeu observat violència contra les dones i expliqueu què es pot fer per evitar-ho.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada